Galetes de clau i canyella

Holas!

aquests dies la Sita ha estat fent galetes com una màquina engreixa amics/gues... i davant les peticions i el bon resultat us deixo aquí la recepta.

L'original la teniu a aquest enllaç i jo com sóc primerenca he seguit fidelment als experts de Gastronomia&cia.

Són un bon i econòmic regal que fa contenta la panxa i molt nadalenques...

Ingerdients

• 280gr de reposteria
• 150gr de mantega
• 100 gr de sucre
• 1 ou
• 1 cullerada gran de rom
• 2 claus
• 1 cullerada de cafe de canyella
• un polsim de bicarbonat
• Sucre moreno o sucre glass

Manos a la obra

Primer cal posar la mantega en estat adequat per manipular, tipus pomada, i o bé la deixeu fora la nevera molta estona abans o la desfeu una miqueta en funció descongelar al micro.

En un bol posem la farina tamitsada, el bicarbonat, la canyella, els claus matxucats i el sucre, i barregeu. Amb tot ben remenat afegim la mantega, ens arremanguem, ens traiem els anells i comencem a amassar una mica, no cal ser experts és tracta de que tots els ingredients facin una massa, així que paciència i ja veureu com mica en mica podeu fer alguna cosa consistent. Feu-ho com us sigui més còmode, jo ho faig dins del mateix recipient i començant per un costat per anar afegint més mica en mica.

Quan ja tingui un aspecte acceptable i estigui tot barrejat afegiu l'ou i el rom i acabeu d'amassar (no molta estona), ja veureu que ara s'enganxa menys i podeu fer la bola tranquil·lament per posar-la en un paper film a la nevera una horeta.

Passat aquest temps, enfarineu el marbre i comenceu a estendre la meitat de la massa amb el rodó també enfarinat (ha de quedar més o menys d'un dit de gruix). Un cop aconseguit, agafeu els talladors i comenceu a fer galetes per posar-les sobre paper vegetal o de forn a la safata fornera. Jo les vaig fer quadrades i estrellades, però com més us agradi.

Posar per sobre les galetes una mica de sucre moreno i al forn (prèviament escalfat) a 180º uns 15 minuts, si queden una mica tovetes millor, després estaran cruixents. Passat aquest temps les traieu per refredar-se... i a menjaaar!!

Salut, sitos i gons aliments!Sita

la senzillesa de la carbonara

Holas!

amb regust al pas italià i post-adolescent de la Sita arriba la senzilla i lloada carbonara clàssica, senzilla i saborosa a parts iguals i sense ni pizquita de nata, italian style!

Es pot acompanyar amb diferent tipus de pasta seca o fresca, i és especialment adequada per la llarga, espaguetis o tallarins, com va ser el meu cas.

Ingredients

• Pasta
• 1 rovell d'ou ecològic per comensal
• cansalada fumada (abundant)
• parmesà (ratllat una cullerada gran per ou)
• sal
• pebre
• oli

Manos a la obra

Posem a bullir una olla per a la pasta amb abundant aigua amb sal però sense oli, i mentre en una paella sofregim la cansalada amb oli fins que quedi daurada, i reservem.

Batem els rovells d'ou amb la sal, el pebre i afegim el formatge, per emulsionar-ho tot.

Bullim al dente la pasta (és importantísssiisissisisisism que no quedi massa tova, mireu les indicacions del fabricant i si es fresca recomano deixar-la menys del indicat) removent a meitat de la cocció per a que no s'enganxi. L'escorrem i quan quedi eixuta la sofregim amb la cansalada, barrejant per a que agafi bé el gust. Quan estiguiben calenta i haguem impregnat bé tanquem el foc, i ben ràpid aboquem els rovells i removem amb força. Amb la pròpia escalfor de la pasta el ou es farà però no quallarà i quedarà molt cremós.

Pel meu gust no cal afegir més formatge, però si ho desitgeu, serviu calent i podeu posar per sobre un polsim de parmesà.

Salut, sitos i gons aliments!Sita

Visita al Priorat: El Celler de l'Àspic

Holas,

a la seva pàgina web diuen que el protagonista del seu cultivat espai gastronòmic és el vi, i això es fa palès des de que entres, on unes escales àmplies i un local lluminós et porten directe a una extensa bodega rere vidres, trobant pel camí seleccions de vinets de tot tipus, colors i preus.

El local es troba a Falset, en ple Priorat, i si ve ja té renom, feia dubtar la visita per si havíem de deixar un ronyó en el intent... però res a veure, per la qualitat que s'ofereix el preu està més que justificat i la seva extensa selecció de vins està a preu de celler, fet que s'agraeix i del que haurien d'aprendre molts locals. A més, poden servir a copes, i pots escollir entre diferents possibilitats recolzant els grans brevatges locals, per no oblidar el Orto negre 2009 i l'Acústic blanc.

Una altra cosa que enlluerna és la participació en la filosofia Slow Food, on es potencia el productor local i la carta canvia cada temporada per una cuina sostenible. Podeu recóneixer els llocs que s'hi adhereixen pel distintiu o aprendre més d'aquesta interessant iniciativa a la seva web .

Però passant a la teca, i destacant que el local és sobri però còmode, dir-vos que vam menjar d'allò més bé, la carta no és molt extensa però suficient, i ens vam decantar per unes croquetes de pernil ibèric i un arròs bomba amb sepionets i cloïsses (14€ sense IVA)... jutgeu per vosaltres mateixos per la foto i saliveu a gust.. potser el més fluixet va ser el brownie de postres, caldrà canviar el proper cop.

Per a qui tingui pensat visitar la zona en breu cauran altres ressenyes per omplir la panxa amb alegria... així que prepareu-vos!

Salut, sitos i gons aliments!

Marmitako

Holas!

sense masses presentacions ni justificacions aquí va la versió Sita d'un marmitako senzill, però que tenia pendent... així que Aupa! adaptació de: http://www.hogarutil.com/cocina/recetas/pescados-mariscos/201106/marmitako-atun-8664.html i que segur que properament milloraré però com a primer apropament ràpid i senzill estava prou correcte!

Ingredients

• uns 200gr de tonyina neta i a tacs (jo vaig utilitzar una bossa que tenia de la sirena descongelada prèviament i que va quedar força bé però segur que amb peix fresc guanya)
• 2 patates grans
• 1 ceba
• 1 all
• mig pebrot verd
• mig pebrot vermell
• 2 tomàquets madurs
• 3 cullerades d'oli
• sal
• 2 gots d'aigua
• julivert fresc o sec

Manos a la obra

Pelar i tallar totes les verdures en tiretes i daus, menys les patates. Posar una cassola al foc amb l'oli i afegir la ceba per sofregir una mica i quan estigui rossa afegir la resta de verdures, per fregir-les uns 10 minuts removent.

Mentre pelar les patates i tallar-les com per estofar posant en remull amb aigua. Passat el temps del sofregit afegir-les sense l'aigua amb les verdures i remoure. Afegir a la cassola l'aigua i posar al punt de sal, deixant coure a foc suau i mig tapat durant uns 30 minuts.

Passat aquest temps afegim la tonyina, néta i salda, i pugem el foc deixant coure poca estona, un minutet per a que quedi tendre.

I ara només queda servir calent i posar el cos a lloc!

Salu, sitos i gons aliments!

Chen Ji: xino de xinos

Holas!

feia temps que sentia a parlar d'un local amagat pels voltants de l'estació de França o

n ser occidental era una cosa estranya, el famós xino de xinos! M'havien dit que era autèntic, que la majoria de taules estaven ocupades per orientals, que els cambrers no entenien el castellà, que el menjar estava força bo i que la carta estava repleta de plats exòtics com les meduses...

Doncs bé, la Sita amb el comando Hostafrancs es va aventurar a refutar la llegenda urbana... després d'un tapeo a un terrassa autòctona ens vam encaminar al carrer Alí Bei, 65, on sota un cartell en vermell que posava Chen Ji amb lletres xineses (suposicions dels que no coneixem la llengua més parlada del món) es formava una cua d'occidentals amb cara de gana.... meeeccc primer rumor falsat... si bé hi ha molts orientals cada cop és més famós, i els autòctons s'hi apropen sense por.

Després d'esperar una estona, i amb una cua una mica descoordinada ens van donar una taula per 3. El local és senzill, no apte per aquells que no poden menjar sense tovallons de roba, sorollós, amb taules que es mouen i reposen ràpidament, però còmode.

La carta és llarga, i efectivament té plats que no sé si provaria... atenció al porc amb gust a peix... sort per això que la majoria de plats estan traduïts al castellà sinó és difícil triar! En el nostre cas vam recórrer a la elegant tàctica de preguntar-li al cambrer, que per sort parlava el nostre idioma, i a més era més exòtic del que podríem esperar... un mulato treballant a un restaurant xinès ojú! Així que segona teoria mig comprovada, efectivament hi ha cambrers que ni papa de castellà, però pregunteu per el mulato ;)

Finalment, vam triar uns tallarins amb verdures fets per ells, vedella feta amb salsa a la planxa i unes empanadilles, encertant en els 2 primers. Les racions són grans, per compartir i els preus molt barats, ens va sortir a menys de 20€ pels 3!!! Gràcies Gemma ;)

Valoració final: és un lloc que s'ha de provar, anant amb la ment oberta, ganes de divertir-se, temps, i amb pocs diners a la butxaca. Recomanable per anar amb amics.

Sitos, salut i gons aliments!

De tornada i nous esdeveniments

Holas!

després de les vacances i ja instal·lada al món real us deixo dues composicions dels manjares que hem anat degustant a les Filipines per a que saliveu i un parell de cites al calendari per si les voleu marcar.

De Filipines gastronòmicament parlant ens hem emportat molts batuts deliciosos de mango, quantitats enormes d'arròs, pancits de tot tipus (fideus saltats), bosses de patatilles amb gustos raros raros, moltes ampolles buides de San Miguel de tot tamany i colors, una nova salsa per condimentar peixets a la planxa amb soja i calamansi, ese gran desconocido, l'enyor del bon cafè però la retrobada amb els tès amb llet, un sorprenent gelat d'advocat, vistes espectaculars mentre menjàvem, pinxitos barbacoa callejerus i deliciosos, patates fregides a mansalva amb ous fregits a la fi del món i la gran i rebossant amabilitat de cambrers i cambreres amb el seu 'Hi Mam!'.

I després d'aquest moment purpurinós de record toca mirar l'agenda i anar programant cosetes xules entre reunions i més reunions....

• El 19, 20 i 21 d'octubre teniu un festival de cine i cuina molt interessant, jo espero no perdre'm el del mestre de sushi... http://www.filmandcook.com/
• Al novembre els més dolços teniu el BCN and Cake amb tallers (una mica cars pel meu gust...) però pel que caldrà passejar-se una mica... http://www.bcnandcake.com/

Doncs... esto es to, esto es to, esto es todoo amigos, al menys per avui.

Salut, sitos i gons aliments.

Midtown bakery delícies pasteleres a Filipines

Holas!
Si algú decideix anar a parar allà on l'aigua del wc va al revés i topa amb Filipines, no deixeu de tastar les delícies d'aquest forn al carrer principal de El Nido.

Molt recomanables les ensaïmades o també anomenats pels companys d viatge delícies del cel. Aquí els 3 productes més recomanats desprės de tastos intensius.

Salut, sitos,gons aliments i posseu-vos crema!

Sita a les quasi antípodes

holas!

marxo de viatge lluny i dies a les Filipines, si disposo de moments de WIFI i ganes de comunicar amb el 'món real' faré servir l'aplicació que m'he descarregat al mòbil per actualitzar el blog... qui sap si podré mostrar al món en viu i directe la degustació de la primera San Miguel filipina o el Lechon típic, o si la febre m'ha pujat en sobremanera... el balut o el gos puaj...

Per si de cas les tecnologies fallen o les ganes d'aïllament són grans us desitjo unes bones i sucoses vacances!

salut i gons aliments

Momos-Tapes amb palillos

Holas!

seguint la tradició de recórrer tots els locals de restauració que envolten la Sitacova, em vaig dirigir al cada cop més nomenat 'MOMOS-Tapes amb palillos', c/Martinez de la Rosa, 71. Quan passava per davant fa un temps no estava massa convençuda del seu èxit, ja que el nom em sonava a imitació del meu adorat 'NOMO', però cada cop el veia més ple i en sentia més a parlar, així que prejudicis fora i pa'adentro!!

http://www.momosbcn.com/

Jo diria que a menys que aneu entre setmana o molt aviat és imprescindible reservar... així que ja sabeu feu-hi un truc 932 185 327. El local és més gran del que sembla, doncs jo pensava que només tenia una planta, però a la part de dalt també tenen taules i fins i tot una espècie de tatamis-chill out a una terrassa que algún dia s'haurà de provar...

No es tracta d'un tradicional o europeitzat restaurant japonès, sinó que el que ofereixen en carta són tapes de diversos països asiàtics, entre els que es troba Japó, però si la vostra idea és afartar-vos de sushi millor trieu un altre lloc.

La carta és bastant complerta amb el que la tria és difícil, nosaltres vam fer un recorregut per diversos països amb un Pad thai molt bons, empanadilles, tartar de salmó (pel meu gust el més fluixet doncs tenia més gust a tomàquet que a peix), pollastre teriyaki i unes excel·lents hamburgueses japoneses de les que us poso la foto a continuació. Alguna cosa més que no recordo va caure, però la relació qualitat-preu està molt bé, ja que amb vi, 2 tapes per cap i un postre compartit entre 3 ens va sortir a uns 20€ per cap, molt recomanable!

Salut!Sitos i bons aliments

Batut de plàtan

Holas!

aquí va una senzilla sitarecepta estiuenca refrescant acompanyada d'un recurs d'estalvi, que tal i com està el pati no podem tirar res!

 

Jo quan veig que la fruita s'està posant massa madura, enlloc de llençar-la faig dues coses, o bé em decanto per fer un suc, o bé la pelo i tallo per congelar-la en paper transparent (important pelar-la i tallar-la abans de congelar, sinó després ho tindreu difícil...).

 

Si us decidiu per aquest darrer recurs, sempre tindreu a disposició petits paquetets per fer batuts o gelats. En el meu cas, vaig recórrer a un parell de plàtans madurs que tenia al congelador tallats a trossos, una mica de nata i llet per fer un batut ben fred. Podeu canviar la fruita o la llet per iogurt o aigua i glaçons... imaginació al poder!

Ingredients 

• 2 plàtans madurs congelats
• 2 cullerades soperes de nata líquida
• 1 got i mig de llet descremada
• 1 cullerada de sucre 

Manos a la obra
 Primer cal descongelar una mica la fruita per poder passar el minipimer, així que aconsello treure-la mínim una mitja horeta abans de començar del congelador.

Quan estigui una mica tova la posem en un recipient amb la nata i el sucre i anem triturant. Per aconseguir la textura desitjada cal anar afegint llet freda i batent, fins arribar al punt de consistència que més ens agradi.

Si volem la beguda més freda podem afegir glaçons, i si volem donar un toc tropical afegir trossos de fruita, en el meu cas hi vaig posar algun bocí de préssec.

 

 

 No us abrigueu massa, salut!sitos i gons aliments

Andelee pollo al Lekué amb advocat

Holas!

una recepta improvisada amb regust mexicà.... ràpida i complerta que es podia haver fet 'més grossa' si hagués tingut tortitas per casa... però no hi va haver tanta sort. Això sí de la Coronita no me salvó nadie!! apurénsee!!

Els ingredients utilitzats estan en la base de l'aprofitament o del corrent culinari que segueixo ferventment 'de lo que hay en la nevera', així que segur poden variar i adaptar-se, però el que em va agradar va ser combinar les dues textures i temperatures, el pollastre calent i sucós i l'advocat fred i cremós.

Ingredients

• 1 pit de pollastre sencera
• 6 o 7 xampinyons
• 1 tomàquet madur
• 1/4 ceba tendre
• 1 advocat madur
• 1 raig de llimona
• Pebre negre
• oli d'oliva
• condiment mexicà (jo utilitzo el del Mercadona per a Burritos)

Manos a la obra

Pelem i desossem l'advocat per aixafar-lo amb una forquilla en un plat amb sal, pebre, un raig d'oli i un raig d llimona, fins que quedi una textura agradable tipus crema. Un cop aconseguit afegim una mica de ceba tendra tallada molt petita, remenem i reservem a la nevera cobert amb film.

Rentem i tallem els xampis en làmines, fem el mateix amb el tomàquet, i els posem tots junts i barrejats amb una cullerada d'oli sal, i una mica de condiment mexicà dins del estoig de silicona Lekué durant uns 2 o 3 minuts a màxima potència.

Tallem la pit de pollastre en tires no massa llargues, la salem i condimentem amb una mica més de condiment. Afegim el pollastre a la barreja anterior dins l'estoig i posem 4 minuts més a màxima potència remenant a mitja cocció. (sobretot vigileu al obrir l'estoig que el vapor pot cremar).

Ara només queda emplatar, posant el pollastre amb les verdures al fons i a sobre una muntanyeta del advocat fred, per exemple...

Salut!sitos i gons aliments

Hamburgueses de qualitat al barri

Holas!!

sense cap tipus de dubte i després de provar en divereses carnisseries, les meves hamburgueses preferides a la part baixa del barri de gràcia (àrea d'influència de la Sita) són les de la carnisseria Ferran, c/ Puigmartí, 5.

Mooltes varietats, i les he provat quasi totes, les meves preferides són les de formatge (tenen diferents tipus), verdures i naturals. A més el kg. surt per menys de 10€, així que per preu 4 hamburguesotes surten quasi al preu de les anorèxiques del supermercat... si passeu per davant no dubteu en fer cua (sempre hi ha gent) i carregeu per omplir el congelador.

Un cop a casa només cal queles feu a la planxa amb una miqueta d'oli i mengeu com més us agradin, com són gruixudes i sé que la carn és de qualitat jo les deixo un puntet cru per alegrar els rínxols..

Salut!sitos i gons aliments

Lluç enllitat amb carbassó

Holas!

avui toca tornar a recórrer al estoig de Lekuè, que ocupa un lloc privilegiat a la meva cuina.

La mama de la Sita va proveir la nevera amb una cua de lluç fresquissima, i vaig decidir improvisar amb un carbassó que estava avorrit a la nevera... un plat que va quedar boníssim, senzill i sa, així que segur repetiré!

Ingredients

• Lluç en rodanxes (unes 4 o 5)
• 1 carbassó
• 1 ceba tendra
• 4 o 5 trossos de formatge (jo vaig fer servir un fumat suau comprat a Astúries.. una delícia)
• 1 cullerada oli d'oliva
• sal

Manos a la obra

Laminem el carbassó finet, ben net però amb la pell, i la ceba, i ho posem al estoig de silicona amb sal i oli, ho removem bé i l'introduïm al micro a màxima potència uns 4 minuts.

Passat aquest temps removem, mirem com està sense cremar-nos (vigileu amb el vapor!!) i en funció de la seva cocció posem uns quants minuts més (jo vaig posar-ho 2 minuts més).

Salem el lluç, i quan estigui el carbassó tendre però no fet del tot afegim les rodanxes al damunt i tanquem l'estoig per coure, a màxima potència també, uns 4 minuts.

Passat aquest temps obrim l'estoig i cobrim cada rodanxa de lluç amb un tros de formatge, 1 minut més i ja el tenim llest per emplatar.

Ja veieu fàcil i nét, així que animeu-vos a provar-ho i improvisar que segur que canviarà en funció del formatge que trieu per exemple, s'em acut amb un blau potent o un camembert... potser a la propera...

Gon profit, sitos i gons aliments! Salut!!

Versió Sita de l'Amanida Alemana

Holas!

ja comença l'estiu i amb les calors venen de gust les amanides i passar-se poca estona a la cuina.

Aquesta recepta em recorda al cole de quan era petita... era festa major quan hi havia patates amb frankfurt i maionesa, així que aquí teniu una oda a aquells temps versionada!

Ben segur que podeu afegir complements com tàperes o cogombrets però en aquest cas jo vaig recórrer a la senzillesa com a plat principal, ja que també pot ser un bon acompanyament o formar part d'un assortit com els tradicionals de bars/frankfurt amb barres de tapes i braves...

Ingredients

• 2 patates grans
• Uns grans de pebre negre
• 1 fulla llorer
• 1 ou
• 2 frankfurts grans
• Mitja ceba tendra
• 3 cullerades de maionesa
• 1 culleradeta de mostassa

Manos a la obra

Les patates es poden bullir com jo en aquest cas, però sinó podeu utilitzar el Lekué o el micro per guanyar temps. Així doncs, si opteu per la versió tradicional poseu les patates netes i senceres en una olla amb aigua, sal, el pebre i el llorer per bullir-les (sabreu que estan fetes si punxeu i estan tendres). També cal bullir l'ou amb les patates o a banda, segons el gust del consumidor.

Un cop bullit tot ho refresqueu amb aigua, ho peleu i talleu en daus per reservar.

Els frankfurts es poden bullir o fregir, jo opto per fer-hi uns talls i posar-los al micro un minut i mig, queden cuits, sense greix i no arriben a explotar (vigileu no posar-hi massa potència!! o tindreu un walking dead). També procedim a tallar-los en rodanxes i barregem amb el que hem reservat anteriorment.

En el mateix recipient només queda afegir la ceba tendra trinxada ben petita i guardem fins que tot estigui fred i mentre fem la salsa.

Jo vaig fer servir maionesa de pot, més fàcil impossible, i hi afegeixo la mostassa de Dijon per donar-hi un toc especial, només cal remenar-ho bé fins que no es distingeixi un de l'altre amb una cullereta.

Cobrim tot el que havíem reservat amb aquesta maionesa, decorem amb una mica d'ou i cap a la nevera per servir ben fresquet!

Salut!sitos i gons aliments

Bar Lobo... el camí cap a l'hamburguesa perfecta al Raval

Holas!

del primer cop que vaig aterrar al Bar Lobo just quan l'acabaven d'inaugurar ja han passat moltes dies i més de 500 nits... i la veritat era escèptica de tornar, però de la maneta d'uns grans acompanyants mallorquins hi vaig tornar a anar fa algunes setmanes.

És un restaurant molt cèntric (c/ Pintor Fortuny, 3) i és un bon recurs per quan es té la butxaqueta una mica plena però no massa gana. El local és molt bonic i acostuma a estar ple, així que aneu amb temps i obrir bé els ulls.

La retornada, va ser molt positiva, ja que si bé les racions no són massa abundants, vaig provar una hamburguesa deliciosa, clàssica sense masses ornaments, però de molta qualitat, saborosa i realment bona (de moment entra en el top ten), acompanyada de patates palla si es vol complerta amb pa. Hi ha l'opció de menjar-la en un format més lleuger (només amb una torrada de pa) i salses, però recomano fer-ho a la manera tradicional i embrutar-se els dits.

A banda d'això, recomanables les braves i les carxofes fregides, hi ha un gran assortiment de tapes ben fetes, però que pel meu gust són escasses pel preu.

Així que ja sabeu, aquí teniu un recurs al centre per provar... jutgeu per vosaltres mateixos/es!

Salut!sitos i gons aliments

Steak Tartare o el paradís dels carnívors

Holas!

com ja sabeu la Sita és una gran devoradora de peix cru, i moolt carnívora... així que si ajuntem el cru amb la carn apareix un nom clar al receptari: steak tartar o tartare.

Després d'una visita al Sibarit, on es pot degustar un magnífic steak tartare en un menú de migdia assequible, em vaig decidir a provar a fer-lo jo mateixa amb les meves manetes i amb l'ocasió d'un públic familiar i amable.

Després de mirar moltes receptes em vaig decidir per seguir una mica aquesta, ja que era molt explicativa i s'assembla al tipus de plat al que estàvem acostumats http://www.gastromaniacblog.com/2011/11/receta-steak-tartare-i-love-raw-meat.html això sí amb variacions...que no se diga de la creatividad!!

Ingredients

• Uns 500 gr de filet de primera qualitat de bou o vedella (comenteu a la carnisseria que serà per menjar cru)
• Un parell d'anxoves
• Un grapat de tàperes
• 4 o 5 cogombrets
• 1 ceba tendra
• 3 o 4 rovells d'ous de pagès
• 2 cullerades de salsa Perrins
• 1 culleradeta de mostassa de Dijon
• unes gotes de Tabasco
• sal
• Pebre
• 2 cullerades Oli d'oliva
• 1 raig de brandy o whisky
• Torradetes de pa
• Mantega (opcional)

Manos a la obra

La recepta és senzilla, però laboriosa si es vol fer a consciència i amb carinyo. La major part del temps l'ocupa l'ofici de carnisser/a, és a dir tallar la carn ben petita amb un ganivet molt afilat, amb paciència i cura per poder menjar amb tots els dits. Així doncs, procediu a fer aquest primer pas amb temps, mínim 2 hores abans d'entaular-se.

Molta gent m'ha preguntat sinó es pot fer amb carn picada per estalviar-se aquesta feina, però en algun lloc vaig llegir que la carn picada s'oxida i perd sabor... així que quien algo quiere... que afile el cuchillo!!

Agafem la peça de carn i la tallem en uns quatre filets grans (uns 3 dits d'amplada), destriant pel camí aquell greix o nervis que trobem. De cada tros, fem filets finets tipus carpaccio i els aplanem amb el ganivet aixafant una mica i netejant les impureses. A partir d'aquí només queda fer tires fines de cada filet i tallar després de forma horitzontal per a que quedin dauets ben petits. Un cop tot tallat, poseu-ho en un plat tapat i a la nevera. Acte seguit rebufeu, us netegeu bé les mans i degusteu una cerveseta.

Després de reposar ja podeu netejar el ganivet i picar també la ceba, els cogombrets, les anxoves i les tàperes per reservar. Les mesures estipulades són orientatives, i va en funció del gust de cadascú, així que les podeu alterar a voluntat, però penseu que contra més complements menys degustarem la qualitat de la carn...

Just abans de menjar poseu en un recipient amb gel un bol a dins on anar emulsionant la barreja de condiments. Posem l'oli, la mostassa, la salsa Perrins, el brandy, la sal (no massa perquè la resta d'ingredients són molt gustos i sempre estem a temps de rectificar), el Tabasco i el pebre i barregem bé fins que quedi una salseta. Un cop fet afegim els rovells d'ou amb cura que no caigui cap closca i removem.

Preparada la salsa, afegim la carn que teníem a la nevera, i remenant anem incorporant els ingredients picats i reservats. Tastem per veure si cal afegir alguna coseta i guardem a la nevera fins el moment de servir.

Ara i després de la feina ben feta, només cal posar-ho maco en un plat, acompanyar de torradetes de pa, i mantega si es vol, i sortir al menjador amb el cap ben alt i esperant rebre aplaudiments!

Salut!sitos i gons aliments

La Singular

Holas!

tot i que he rebut crítiques de que el meu blog sembla més la trotamundos que un lloc on trobar receptes... insensatos!... us desafio amb un nou raconet que ja fa anys que freqüento i tenia pendent de descriure: La Singular, al barri de Gràcia, c/Francisco Giner, 50 (tlf.:932 375 098).

Aquest restaurant de cuina de mercat amb tocs d'autor si es caracteritza per alguna cosa en quant a menjar és la qualitat, productes frescs tant al menú com a la carta. La majoria del equip són resoltes dones (cosa difícil de trobar en aquests temps que tant es parla d'igualtat) que van canviant la carta curta periòdicament, i que posen atenció tant en els entrants, com en els principals i els postres. Les racions són justetes però no abuseu perquè és imprescindible arribar als postres. Les meves recomanacions de la carta: el seu paté, les croquetes, els calamarcets (els he provat fets de diverses maneres), el bonítol escabetxat amb taronja, un imprescindible mousse de mató, mil fulles de llom i aquells plats amb regustos marroquins...atenció que la carta té molts aromes diferents i barrejats!

En canvi, si el volem descriure pel seu espai físic seria petitet i coquetó, ja l'entrada sembla mig amagada, tot pintat de vermell i amb detalls de decoració de bon gust però sense estar sobrecarregat ni pretenciós, això sí per mi la principal pega és que al ser tant petitet les taules estan mooolt juntes, tot i tenir una barra gran on poder degustar el menú de migdia. No us perdeu el lavabo, que us farà sentir com si estiguéssiu a Alícia al país de les meravelles.

Si us decidiu a fer la visita us recomano que reserveu i prepareu entre 20-30€ si mengeu de carta i 10€ si aneu al migdia de menú, els diumenges està tancat.

Salut!sitos, gons aliments i gon St. Jordi pels dracs i les dragones

Truita d'espinacs amb tonyina

Holas!

aquí us deixo la recepta de la meva truita preferida per diversos motius, la combinació de contrast de sabors la fa molt saborosa, la textura amb els espinacs és suau i lleugera, és fàcil i està feta amb ingredients que acostumem a tenir al frigo.... resumiendo que es gerundio: està boníssssima!

És una gran herència culinària del pas de la família per Alacant, i adoptada amb carinyo per ma mare.

Ingredients

• espinacs (jo acostumo a fer servir un paquet de 1/2 kg dels congelats, però també es pot fer amb frescs).
• 3 llaunes de tonyina en oli o al natural
• 1/2 ceba gran
• 5/6 ous

Manos a la obra

Primer bullim els espinacs, si són dels congelats, cal afegir-los a l'aigua bullint i en uns 10-15 minuts després que tornin a arrencar les bombolles estaran llestos. Passat aquest temps els escorrem molt bé per treure tota l'aigua (podeu anar aixafant-los amb una forquilla en escorredor) i reservem.

Sofregim la ceba a foc lent, i quan estigui rossa, salem i afegim la tonyina ben escorreguda i esmicolada, un parell de voltes i hi aboquem els espinacs, remenant fins que tot quedi ben barrejat, sofregint uns 5 minutets n'hi haurà prou.

Afegim la barreja als ous batuts i ho posem amb una paella antiadherent amb una cullaradeta d'oli per a que es cogui. És important que no quedi massa crua, així a foc no massa fort i aneu girant la truita amb l'ajuda d'un plat gran i amb destresa de ninja.

Quina és la vostra truita preferida??

Salut!sitos i gons aliments

Torrijas o torrades de Sta Teresa pecaminoses

Holas!

digerint encara la setmana santa o els Sants 4 dies de festa us presento el meu estreno en els menjars tradicionals d'aquestes dates penitents, tot i que encara no estic del tot convençuda que no siguin un pecat dels grossos...

Aquesta és la manera com les vaig fer jo, hi ha milers de receptes, formes i colors, però a casa meva sempre s'ha aprofitat el pa sec, generalment de barra, i ja se sap que com a casa la mama...

Ingredients
(per 9 unitats si en voleu més... a multiplicar se ha dicho!)

•  9 llesques de pa dur d'entre 1 o 2 dits d'amplada
•  mig litre de llet (jo vaig fer servir desnatada per allò de la operación bikini...)
•  1 branca de canyella
•  canyella en pols
•  cacao en pols
•  pell de llimona
•  sucre
•  oli de girasol
•  1 ou

Manos a la obra

Primer infusionem la canyella amb el tros de pell de llimona sense la pell blanca, i un parell de cullerades de sucre. El temps del foc i la paciència és relatiu, però és important que no bulli fins a sortir com un heiser, en el meu cas va estar uns 10 minuts a foc mig i vigilant molt.

Apartem la llet del foc i esperem mínim mitja horeta a que es refredi, i en una safata posem el pa sec fins que s'impregni bé (en uns 5 minutets ja estarà sense sobrar res de llet), i seguidament passem cada llesca per ou batut amb un polsim de canyella en pols i el cacao.

Escalfem l'oli en una paella, i quan estigui ben calent anem afegint les torrades fins que quedin daurades. Les dipositem en un plat amb paper absorbent per a que reculli l'oli sobrant i en calent afegim per sobre sucre.

I amb compte de no cremar-vos ja teniu el vostre pecat llest! Sin pecado concebidas.

Salut!Sitos i gons aliments! Sita

Cerveteca: el temple dels bons cervesers

Holas!

aquesta entrada encantarà a aquells/es que adorem al Déu de la civada! Les bombolles del brebatge birrer porten temps embriagant-me l'esperit, i si bé sóc tant partidària de la tant criticada litrona a peu de qualsevol parc en bona companyia, últimament el meu paladar s'ha obert a tastar cerveses artesanes i noves birres amb noms i cognoms.

Per això la troballa d'aquest local de mà del Sitabro&co va ser una rialla per l'ànima i per la panxeta cervesera que tant m'ha costat aconseguir. En ple barri del Born i callejuelando una mica podeu trobar la Cerveteca (Gignàs, 25), un espai on degustar múltiples varietats, deixar-se aconsellar, aprendre i comprar.

Podeu triar entre la gran varietat de les embotellades o recórrer a un dels seus nombrosos sortidors per començar a suportar les calors primaverals, això sí el local no és massa gran i podeu tenir problemes per trobar lloc, ja que algun grup despitat d'estudiants comunitaris pot encaparrar-se en ocupar espai i ambient, però no desistiu perquè val la pena! A més hi ha preus diferents segons la vostra tria, així que és adaptable a butxaques petites i bolsos Gucci...

Queda pendent per un altre dia, fer-vos cinc cèntims de les diferents cerveses artesanes que he anat provant i els descobriments fets... abans d'ahir una varietat blanca em va fer xispetes!

Salut!!sitos i gons aliments. Sita

Sita en los Madriles2: Casa Julio

Holas!

de muchos y muchas es sabida mi amplia e inagotable afición por las croquetas, sóc una croquetaire empedernida!! y dada esta mutación genética que busca desperadamente el degustar las mejores croquetas del universo, en mi visita a Madrid llevé a la troupe hasta la calle Madera en pleno barrio de Malasaña.

Allí se encuentra el mítico Casa Julio, con años de solera a sus espaldas y fotos de famosos, famosetes y personajes visitantes en sus paderes, que tiene el honor de barajarse en la red como uno de los santuarios de tan magno alimento.

El local es pequeñito y con ese aire de taberna antigua casera que tanto invita a pedirte una caña, así que suele estar bastante lleno. Los de Barcelona abrimos hueco entre los autóctonos a base de picaresca, picardía y a golpe de caña, y al final conseguimos nuestro rinconcito seguro para degustar el surtido de sus famosas croquetas. La verdad es que estaban buenas, pero tampoco espectaculares, las de jamón y setas las he probado de mejores, pero me sorprendieron gratamente las de morcilla (si tal vez no es el mejor afrodisiaco para un  sábado noche, pero nos gusta vivir al límite!jeje).

Además pedimos un pisto con huevo casero muy mucho recomendable y recomendado por un amable camarero, y un par de tapillas más para acompañar ya que para las patatas con huevo había que esperar demasiado. Lo más alucinante de todo es el precio, extrañamente en los tiempos que corren, barato, baratérrimo!!así que no hay excusa para ir y juzgar por vosotros/as mismos/as... yo por mi lado sigo buscando el santo grial de la croqueta!

Salut!sitos i gons aliments. Sita

Sita en los Madriles:Gastromaquia

Holas!

tras el fenómeno fans aclamando relatos gastrónomicos del paso por los madriles, la Sita se ha puesto manos a la obra cambiando de idioma al autócono de la zona de expedición, con el bilingüismo que mis padres me han dado.

Nuestra gran guia y mejor persona, nos llevó de la manita y en un metro de juguete hasta el barrio de Chueca, donde nos esperaba una sorpresa y una cena de lujo y lentejuelas: Gastromaquia (c/pelayo, 8)

Resulta que el local lo lleva un chico catalán que trabajó en el Bulli y que se presta a todo tipo de explicaciones y recomendaciones en un perfecto catalanufo que practica emocionado con sus congéneres autóctonos, quién nos lo iba a decir!

Después de esperar un rato largo en la barra (a pesar de tener reserva) nos condujeron a nuestra cómoda mesa, el local es pequeñito pero bien aprovechado y coquetón, y estaba hasta los topes, muestra de ser un valor seguro.

A destacar, la gran elección del vino (el blanquito Verdejo Vegadeo que nos achispó y acompañó estupendamente) y el festival de tapillas de gran calidad y originales. Entre ellas de relamerse: el guacamole con los chips de plátano, el pulpo con crema de patata, el foie crocanti, los croquetones de ceps rebozados con panko y los originales postres (la reinvención del Drácula me encantó). Lo más flojito a mi gusto fue el tartar de atún, demasiado condimentado.

En cuanto al precio más que justificado por lo comido, la casa es grande y la ocasión lo merecía, así que no reparamos en gastos y nos salió entre 30 y 40€.

Así que ya sabéis un rinconcito a visitar y recomendado en la capital!

Salut!sitos i gons aliments

La Fàbrica Moritz

Holas!

des de que Jean Nouvel li va passar una capa de maquillatge i li va fer una lipo complerta a la Fàbrica Moritz la Sita es moria de ganes de posar-hi els peus... i amb més raó si el restaurant estava orquestrat pel Jordi Vila.

Doncs bé, la setmana passada els meus peus acompanyats de tot el meu cos s'hi van dirigir (Ronda Sant Antoni, 39) per tapejar en molt bona companyia i moltes rissotades.

http://www.moritz.com/

Els pros: bones croquetes amb doble cruixent de pernil i braves, llarga carta i variada, coques casolanes i gustoses, la cervesa no s'acaba, lavabos i entorn amb encant, xoc visual amb uns cambrers vestits amb un mono que semblen Mario Bros que donen molt tema de conversa, grans postres (recomano ferventment el flam de formatge), la localització molt cèntrica, és fàcil trobar taula si tens una mica de paciència.

Els contras: entre tots vam arribar a la conclusió que a un lloc així la cervesa amfitriona hauria de ser gratuïta o mooolt barata (i no, no ho és), masses taules que no creen una atmosfera massa intimista, sinó que tenen un punt pijillo allunyat de la meva imatge mental d'antiga fàbrica, les raccions no són massa grans, determinats plats encara no estan disponibles, tot i que hi ha molt personal no és massa àgil i resolutiu.

Els indiferents: els preus, entre tots vam discutir si era car o barat, i si bé no és excessivament car tampoc és econòmic, es nota que es producte de qualitat i tot és bo, però els preus dels postres per mi cars.

Així doncs, la Sitavaloration global és que segurament hi tornaré tot i que no serà un destí recurrent, tot i que crec que s'ha de provar!

Salut, sitos i gons aliments!

Arròs bàsic al Lekué

Holas!

avui amb un bàsic, fàcil i recurrent per acompanyaments.... quan feu alguna cosa i voleu acompanyar amb arròs però teniu mandritis aguda no sus desanimeu... sempre quedarà el Lekué!!una recepta poc divertente però molt útil!

Jo avui l'he fet per acompanyar un pollo al curri, del que pròximament caurà recepta... i també a dior pongo por testigo que experimentaré per fer arrossos més elaborats en aquest gran invent!temps al temps...

Ingredients
2 tasses arròs rodó
4 tasses aigua
Sal
Una cullerada d'oli d'oliva
Estoig vapor Lekué
Microones

Si voleu fer més arròs í teniu l'estoig gran només cal que dobleu les quantitats, jo amb aquestes quantitats he omplert el mitjà.

Manos a la obra

Poseu l'arròs amb l'oli i sal al estoig, tanqueu-lo i a màxima potència al microones durant 2 minuts.

Acte seguit traieu-lo del micro i aboqueu les 4 tasses d'aigua removent amb compte de que no vessi tot, tanqueu l'estoig i de 10 a 15 minuts més a màxima potència (depèn molt de les vostres micro o maxi ones, així que només és qüestió que li trobeu el punt).

I vet aquíii arròs al canto mentre podeu anar fent altres coses com espiar als veïns, netejar els vidres si és Nadal, llegir el Quixot, pintar-vos les ungles, etc...això ja és cosa vostra!

Salut!sitos i gon profit

kisoko Burger

Holas!

seguint les sàvies recomanacions dels hostafranc family, la Sita &co es van dirigir cap al Kiosko Burger al carrer Marqués d'Argenteria, 1bis. http://www.kioskoburger.com/

El local d'aspecte desenfadat estava ple i el rellotge marcava el temps límit per gaudir de la trobada furgolistica i les cames del Abidal, així que ens vam decidir pel take away (léase en bossa i cap a casa).

Després de la difícil tria entre les múltiples delícies que prometia la carta...

ens vam aventurar amb l'australiana, la burgos i la manxega (una mica sosa en comparació amb la resta) més unes patates dues salses (molt bones) i unes normals (semblaven congelades...ooohhhh).

El balanç general és molt bo, hamburgueses amb bones idees amb 200gr de càrrega, el pa normal molt bo, ingredients frescs, el poder triar diferents ketchups una troballa (per emportar et donen petits recipients per omplir, així que les vam tastar totes!), imatge cuidadissima i el preu assequible a uns 10€ per cap.

Els contres: el pa brioche es va quedar en una promesa ja que estava un pel sec (trieu el pa normal!), les patates normals no arribaven al nivell i, pels molt carnívors, el petit error de no preguntar com es vol la carn, la meva estava un pel feta i jo sóc una petita vampira.

Si voleu gaudir de bones hamburgueses és una gran opció que jo afegiria a la família dels locals del Filete Ruso, i que espero que amplieu amb les vostres aportacions... per vosaltres quines són les millors hamburgueses de Barcelona? apa ahí queda!

Salut, gon profit, gones estufetes i sitos.

 Per cert!les fotos són un robat a l'Eva, els drets d'autora han d'anar a la seva butxaca, aviseu a l'SGAE..

BCNOW! Sita a la Casa Fuster

Holas!

una mica tard però encara esteu a temps de trobar alguna ganga al BCNOW: http://www.bcnow.cat/?leng=2 teniu fins el 5 de febrer, i només és qüestió d'encertar el lloc i el menú.

Hi ha un munt de restaurants d'alt nivell amb menú tancat per 25€ més IVA i beguda (ens va sortir per 31€), i en el meu cas vaig treure'm l'espineta clavada del Galaxó de la Casa Fuster el passat diumenge... espectacular pel lloc i sobretot pel postre 'textures de xocolata amb crema de fruita de la passió' en 2 paraules IM-presionante!

Vam aprofitar per pujar al terrat i les vistes són increïbles, el passeig de gràcia es veu petiteet, petiteet i nosaltres ens veiem estilosos, estilosos!

Apa que nos lo quitaan de las manos!!Salut i gon profit, sitos.

Sopa d'all

Holas!!

per reconduir un incipient refredat i seguir amb la iniciativa del nou any de fer receptes que no havia fet mai, avui m'he aventurat amb una sopa d'all al Sita style... i he resultat ha quedat força bé!!regenera a moribunds!!

Ingredients

• un bon grapat d'alls (depèn de gustos i colors com a mínim 6 o 7 i fins a 15 crec que pot ser adequat)
• pa dur d'un altre dia o biscottes
• 2 cullerades d'oli d'oliva
• 1 culleradeta de pimentó picant
• Una mica de pernil salat (2 o 3 llonzes)
• 1 litre aprox de brou o aigua
• 1 ou per cap

Manos a la obra

Peleu i lamineu els alls i els poseu a foc lent amb l'oli fins que estiguin una mica rossos (importaaant que no es cremiiiin!!). Quan ja estigui quasi fet afegiu el pernil fet a tiretes, i feu unes quantes voltes. Quan ja hagi deixat anar una mica d'oli afegiu el pa fet a trocets i remeneu fins que s'impregni bé a foc una mica més fort.

Doneu color amb la culleradeta de 'pimenton' i feu un parell de voltes sense deixar que es cremi, i enseguida aboqueu el brou fins que cobreixi i deixeu coure uns 10 minuts, i ja veureu com puja a ebullició i el pa agafa un textura gelatinosa. Jo, en el darrer minut he remogut amb una barilla batedora (un truquillo de ma mare) perquè m'agrada més aquesta textura.

Finalment, trenqueu dins l'olla un ou per cada persona i deixeu entre 1 i 2 minuts més al foc, i listo!! Serviu ben calent i ja veureu com poc a poc les galtes es van posant vermelletes...

Gon profit!salut i sitos.

Cafè Pagès

Holas!

Si busqueu un BBB a Gràcia amb ganes de tapes i entrepans originals una bona opció és Cafè Pagès a  c/Torrent de l'olla, 27. És el cosí alt i jove (perquè té molt més espai però és més nou) del Casa Pagès de tota la vida c/Llibertat ,19 http://www.restaurante-casaelpages-barcelona.com/.

La carta és senzilla i eficaç: amanides complertes i originals, unes grans patates braves, bones croquetes i truites, i entrepans variats (algun pel meu gust una mica sec) i una bona selecció de vinets. Així tant com si feu que cadascú demani el seu o si us proposeu compartir el preu mig està entre uns 10€ i 15€ molt agraïts, això sí, en cap de setmana més val reservar!!

Salut, gon profit i sitos!Sita

Primer risotto de l'any, de la dècada i de la vida superat amb èxit

Holas!

he inaugurat l'any amb un d'aquells plats pendents que et ronden pel cap i que no t'acabes de decidir a fer per covardia... un rissotto de xampinyons! i la veritat que a més d'alegrar-nos un diumenge amb regust a gintonic va sortir força bé.. així que amics i amigues valentia a la cuina i a la vida en general que després les coses no són tan difícils com semblen!!

Vaig treure la recepta del llibre Recetas sencillas para novatos y cocinillas del laboratorio Arzak del Xabier Gutiérrez que a més de ser econòmic té moooltes idees i receptes en un petit format, explicades senzilles,amb poques paraules i sense fotos et permeten arribar a bons resultats, així que molt recomanable! Us posaré la seva recepta a la que anomenen arròs melós, però la veritat és que jo ho vaig fer tot una mica a la lliure inspiració dominguera i per intuïció sense balança...

Ingredients

• 200 g arròs (el que em va agradar d'aquesta recepta és que no calia un arròs especial, com el que s'acostuma a utilitzar pel rissotto, així que es pot fer amb el que tens per casa).
• 500g de caldo de verdures o pollastre (jo en tenia un de molt fluixet fet per mi i el vaig aprofitar però segur que sinó el de tetrabrick segur que també és un bon apanyo)
• 100 g de nata líquida
• 30 g de mantega
• 50 g de parmesà ratllat
• 50 g de xampinyons o bolets
• 1 ceba picada
• sal

Manos a la obra

En un paella fonda foneu la mantega i daureu la ceba picada a foc lent. Quan agafi color poseu en el mateix recipient els xampinyons tallats com més us agradin i l'arrós i feu-hi un parell de voltes. Enseguida poseu la meitat del brou (si el podeu tenir a temperatura ambient o calentó millor) i aneu remenant suaument de tant en tant a foc mig-lent durant 15 minuts aproximadament (jo el vaig deixar uns minuts més perquè estava una mica dur, però depèn del tipus d'arròs..) afegint cullerots de brou a mesura que es va absorbint, penseu que ha d'anar tenint líquid però cal anar veient el gra d'arròs, no és una sopa.

Passat aquest temps i afegit el brou afegiu la nata i la sal i deixeu que s'impregni bé l'arròs durant 2 minuts remenant. Un cop fet això tanqueu el foc i afegiu el formatge tot barrejant amb carinyo i serviu beeen calent!!!

Cal estar pendent per anar remenant però no vam trigar més de mitja horeta en fer-ho tot, així que és un plat ràpid i amb bon resultat, no us sembla?

Ahhhh i hem arribat a les 3000 visites, gràaaacies!!

Salut, gon profit i Sitos!

Bon any nou i tàrtar de salmó

Holas!

tot i que cadascú comença l'any com pot i vol, nosaltres el vam acabar amb un aperitiu antològic en bona companyia del qual us deixo un plat: tàrtar de salmó amb advocat, fàcil i deliciós pels amants i amantas del peix cru! segur que es poden afegir més ingredient com per exemple barreja amb salmó fumat o tàperes, però jo el faig senzillet.

Ingredients

• 2 lloms de salmó gruixut sense espines. A mi em donen molt bon resultat els de la Sirena, que els trec unes hores abans per descongelar i mai tenen ni una espina.
• 1 advocat madur. Molt important perquè sinó semblaria un tàrtar de cogombre, així que assegureu el tiro.
• 1 ceba petita.
• Oli de sèsam.
• Salsa de soja.
• Mitja llimona.
• pebre.
• sal.

Manos a la obra

Talleu el salmó a 'taquitos' (important un bon ganivet!ja sigui jintsú o del mísmisim ikea, però ben afilat i sense serra) i reserveu. Ratlleu la ceba ben petita i barregeu amb el salmó en un recipient. Aquí poseu també 2 culleradetes d'oli de sèsam i una cullerada gran de soja (és aproximat depèn si us agrada més o menys condimentat, així que no tingueu por en tastar-ho abans de servir).
Per altra banda, peleu i talleu petit l'advocat, salpebreu i afegiu una mica d'oli d'oliva i un bon raig de llimona. Afegiu això al recipient de salmó i poseu a la nevera mínim una horeta.

Ara només cal posar en un plat bonic i si voleu acompanyar amb torradetes!

Salut, gon profit i gons aliments per aquest nou any que té regust a millora tot i la que està caient... Sitos!