la senzillesa de la carbonara

Holas!

amb regust al pas italià i post-adolescent de la Sita arriba la senzilla i lloada carbonara clàssica, senzilla i saborosa a parts iguals i sense ni pizquita de nata, italian style!

Es pot acompanyar amb diferent tipus de pasta seca o fresca, i és especialment adequada per la llarga, espaguetis o tallarins, com va ser el meu cas.

Ingredients

• Pasta
• 1 rovell d'ou ecològic per comensal
• cansalada fumada (abundant)
• parmesà (ratllat una cullerada gran per ou)
• sal
• pebre
• oli

Manos a la obra

Posem a bullir una olla per a la pasta amb abundant aigua amb sal però sense oli, i mentre en una paella sofregim la cansalada amb oli fins que quedi daurada, i reservem.

Batem els rovells d'ou amb la sal, el pebre i afegim el formatge, per emulsionar-ho tot.

Bullim al dente la pasta (és importantísssiisissisisisism que no quedi massa tova, mireu les indicacions del fabricant i si es fresca recomano deixar-la menys del indicat) removent a meitat de la cocció per a que no s'enganxi. L'escorrem i quan quedi eixuta la sofregim amb la cansalada, barrejant per a que agafi bé el gust. Quan estiguiben calenta i haguem impregnat bé tanquem el foc, i ben ràpid aboquem els rovells i removem amb força. Amb la pròpia escalfor de la pasta el ou es farà però no quallarà i quedarà molt cremós.

Pel meu gust no cal afegir més formatge, però si ho desitgeu, serviu calent i podeu posar per sobre un polsim de parmesà.

Salut, sitos i gons aliments!Sita

Primer risotto de l'any, de la dècada i de la vida superat amb èxit

Holas!

he inaugurat l'any amb un d'aquells plats pendents que et ronden pel cap i que no t'acabes de decidir a fer per covardia... un rissotto de xampinyons! i la veritat que a més d'alegrar-nos un diumenge amb regust a gintonic va sortir força bé.. així que amics i amigues valentia a la cuina i a la vida en general que després les coses no són tan difícils com semblen!!

Vaig treure la recepta del llibre Recetas sencillas para novatos y cocinillas del laboratorio Arzak del Xabier Gutiérrez que a més de ser econòmic té moooltes idees i receptes en un petit format, explicades senzilles,amb poques paraules i sense fotos et permeten arribar a bons resultats, així que molt recomanable! Us posaré la seva recepta a la que anomenen arròs melós, però la veritat és que jo ho vaig fer tot una mica a la lliure inspiració dominguera i per intuïció sense balança...

Ingredients

• 200 g arròs (el que em va agradar d'aquesta recepta és que no calia un arròs especial, com el que s'acostuma a utilitzar pel rissotto, així que es pot fer amb el que tens per casa).
• 500g de caldo de verdures o pollastre (jo en tenia un de molt fluixet fet per mi i el vaig aprofitar però segur que sinó el de tetrabrick segur que també és un bon apanyo)
• 100 g de nata líquida
• 30 g de mantega
• 50 g de parmesà ratllat
• 50 g de xampinyons o bolets
• 1 ceba picada
• sal

Manos a la obra

En un paella fonda foneu la mantega i daureu la ceba picada a foc lent. Quan agafi color poseu en el mateix recipient els xampinyons tallats com més us agradin i l'arrós i feu-hi un parell de voltes. Enseguida poseu la meitat del brou (si el podeu tenir a temperatura ambient o calentó millor) i aneu remenant suaument de tant en tant a foc mig-lent durant 15 minuts aproximadament (jo el vaig deixar uns minuts més perquè estava una mica dur, però depèn del tipus d'arròs..) afegint cullerots de brou a mesura que es va absorbint, penseu que ha d'anar tenint líquid però cal anar veient el gra d'arròs, no és una sopa.

Passat aquest temps i afegit el brou afegiu la nata i la sal i deixeu que s'impregni bé l'arròs durant 2 minuts remenant. Un cop fet això tanqueu el foc i afegiu el formatge tot barrejant amb carinyo i serviu beeen calent!!!

Cal estar pendent per anar remenant però no vam trigar més de mitja horeta en fer-ho tot, així que és un plat ràpid i amb bon resultat, no us sembla?

Ahhhh i hem arribat a les 3000 visites, gràaaacies!!

Salut, gon profit i Sitos!

el meravellós reaprofitament:Oda a les croquetes

Holas!

els/les que em coneguin una mica sabran que tinc una feblesa especial per les croquetes, de tots colors i mides, m'encanten i tot i que encara no tinc el títol de la millor croquetaire del món (ostentat per la meva tieta) m'encanta provar combinacions noves i és un recurs al que no deixo de recórrer sempre que hi ha algun aprofitable rondant per la nevera, aquest va ser el cas: croquetes de pollastre amb crema de carxofes i parmesà.

Ingredients

• Pollastre (en aquest cas jo tenia pit de pollo rondant per la nevera que en breu voldria anar a pastar solet)
• Mitja ceba tendra
• 2 cullerades de farina
• mig litre de llet
• una tassa de crema de carxofes i patata (que també tenia a la nevera mantenint converses amb el pollastre)
• 2 cullerades petites de parmesà en pols
• sal, pebre i un polsim de nou moscada
• 1 ou
• pa ratllat

Manos a la obra

Com no tenia massa temps vaig optar per la recepta ràpida i pràctica del totjunt, així que primer vaig tallar els pits de pollastre ben petitets (volia algo de tropezones així que res de triturar) i el vaig posar a la paella (en el meu cas al totpoderós wok) amb una mica d'oli per a que es daurés, quan va anar agafant color vaig ratllar la ceba i cap endins que hi falta gent posant al punt de sal.
Quan el polloceba està ja dauradet vaig posar les dues cullerades de farina remenant per a que agafés una mica de color però sense cremar-se!!un parell o 6 de voltes i afegim la llet sense deixar de remenar, durant gairabé uns 15 minuts corregint de sal i incloent el pebre i una mica de nou moscada.
Quan la beixamel ja estava consistent vaig afegir la crema de carxofa i patata (en un altre post ja indicaré com la vaig fer, molt senzilleta, però sinó en teniu podeu afegir des de crema de coliflor a puré de patates o verduretes) i a continuar remenant ritmosament i fent bola. Un parell de minuts més tard s'inclou el formatge i es manté al foc fins que tot estigui ben juntet i barrejat.
Un cop fet això només cal que guardem la massa tapada a la nevera por lu menos 6 horetes.
Passat el temps, escalfem oli abundant en una paella i mentre anem fent les croquetes segons la mida que vulguem, jo sóc partidària de fer-les grans.. herència familiar, i fetes les boletes les passem per l'ou batut i el pa ratllat i a fregir fins que quedin rosses com la barbie.
Les escorrem en paper de cuina i a menjar vigilant de no cremar-nos!

Si algú vol incloure la seva recepta pròpia com sempre serà benvinguda i benaventurada..

Bon profit, salut i bons aliments!sitos

Pasta amb formatge de Burgos i pesto d'espinacs i festucs

Holas!

fa dies que volia penjar aquesta recepta la vaig agafar de:
http://www.directoalpaladar.com/recetas-de-pasta/tallarines-con-queso-de-burgos-y-pesto-de-espinacas-y-pistachos-receta

i la vaig fer per la visita dels diberos a la coveta, va sobrar pesto que congelat vaig reutilitzar per un soparet amb la gordita glamour aquest cop amb macarrones, i he de dir que el segon cop estava millor que el primer, ja que en el primer experiment va quedar una mica soseta... a la segona un punt més de sal i una mica més de parmesà i mooolt bona!a més el toc del formatge fresc contrasta molt bé amb el pesto!

(La foto no és massa bona... però és el que hi ha...)

Els ingredients són en la recepta original per 4 persones, però crec que en poden menjar 6... aquest va ser el meu cas i no per ser precisament garrepa amb la salsa, alegria!

Pel pesto:

• 400 gr. d'espinacs fresques=1 bossa de florette/condis
• un grapat de pinyons
• un grapat d'anous
• 50 gr de festucs/pistatxus
• 100gr de formatge parmesà
• 100 ml oli d'oliva
• sal
• pebre

 Resta de plat:

• Pasta (uns 100 gr per persona) ja sigui fresca o seca de tallarines/espaguettis/macarrons/elquehihagialadespensa
• 150 gr de formatge de Burgos

Manos a la obra:

Posem una olla amb aigua a bullir i mentre arrenca anem fent el pesto. És molt senzill... posem tots els ingredients triturant amb el minipimer fins obtenir una massa cremosa, jo vaig posar-ho tot menys el parmesà que el vaig afegir al darrer moment per tornar a triturar una estona més. No té secret, només paciència i carinyo.. ah i vigilar no escatxigar..

Quan l'aigua de l'olla bulli i posem sal i tirem la salsa, seguint les indicacions que posa al envàs de cocció (no us passeu amb el temps!), i mentre fem una remenada de tant en quant perquè no s'enganxi tallem el formatge de burgos a daus.

Un cop bullida la pasta només queda emplatar amb la taula ja parada perquè no es refredi, posem al fons els tallarins, a sobre els daus de formatge fresc i coronem amb el pesto.

Salut, gon profit i bons aliments!Sitos

Crema de coliflor al parmesà o aprofitament de coliflor ja bullida

Holas!

fa dies, aprofitant que tenia coliflor bullida vaig pensar en fer-la d'una altra manera i aquesta recepta em va inspirar: http://www.directoalpaladar.com/recetas-de-sopas-y-cremas/receta-de-crema-de-coliflor-al-parmesano (aquest blog m'encantaaaa!!)

La veritat, és que va ser una troballa, el toc del parmesà li dóna un gust diferent i el resultat final molt cremós i gustós em va encantar!!el que vaig fer va ser el següent:

Ingredients:

• Coliflor i patata que ja tenia bullida
• Ceba
• Nata o llet
• Oli
• Pernil
• Formatge parmesà en tros
• Sal
• Pebre

Manos a la obra:

Amb un rajolí d'oli fregim la ceba fins que quedi rossa. Un cop fet això afegim la coliflor i patata ja bullida i ben escorreguda (segur que amb la recepta original quedarà més gustós, però la qüestió era aprofitar la verdura que ja tenia bullida...), la deixem sofregir una mica perquè agafi el gust i corregim de sal i pebre.

Quan ja estigui amb coloret i bona olor, s'afegeix la nata (en funció de la quantitat de verdura i de la textura que vulgueu n'afegireu més o menys, jo hi vaig posat un tetrabick petit sencer) i es deixa que faci xup-xup uns 5 minutets.

Passat aquest temps es retira del foc i es passa per la minipimer (jo ho vaig fer a la mateixa olla) fins que quedi un puré més o menys espès segons gustos i colors. Quan obtinguem la barreja desitjada es ratlla el formatge parmesà a sobre (jo ja que em vaig tirar a la piscina ho vaig fer a lo grande, i no vaig escatimar formatge però tingueu en compte que és un formatge amb gust intens...) i es remena bé.

Un cop fet això es posa un moment més al foc per a que es fongui i es barregi tot, així que a remenar una miqueta, per després d'uns minutets retirar per emplatar.

Ara només quedar donar-hi color, posant el puré al plat i virutes de pernil en cru per sobre... i mmm a la taula!!

Bé, espero que us agradi, salut, bon profit i bons aliments!
Sitos