amb un regust especiat i una sensació de benestar que alleuja el fred desembre ha entrat a la meva vida el te Chai.
Estic totalment enganxada, ho reconeixo, i si bé n'he provat diverses varietats i encara estic pendent de fer un experiment propi, últimament la varietat tealosphy amb la canyella pujada ocupa les meves tasses.
El nom no es correspon a una varietat en concret, de fet aquest te prové de la Índia, i es basa en barrejar diverses espècies (canyella, anís, cardamom, gingebre, pebre, clau...) amb te (a mi m'agrada més amb el negre) o sense. Les espècies fan que l'aroma sigui un dels grans atractius, però a més les seves propietats et deixen el cos tupendu! Jo el prenc amb un núvol de llet i sucre moreno, tot molt bucòlic.
Per si voleu fer la vostra us deixo una recepta orientativa: http://www.directoalpaladar.com/otras-bebidas/receta-de-te-chai
I aprofitant la ben-entesa... uns apunts sobre la canyella: és una espècie amb molts beneficis, i les dones rurals antigament a Espanya l'utilitzaven per adormir als nens abans d'anar al camp, així que a més de ser relaxant és cicatritzant i digestiva.
Apa abrigeu-vos, salut i gon profit!Sitos
mmm el té chai!! a mi no em mata perquè no suporto el cardamom, em passa com amb el gingebre, em donen gust de sabó!!! a la meva germana li xifla, saps on el fan molt bó, al monestir budista del palau novella, no se que li posen que sembla que et coloca una mica i tot...
ResponEliminala canyella també té connotacions afrodisiaques. M'ho ha dit un veí, del germà de la germana d'en Pep, nebot de la Romina, que una vegada va passar al costat d'un "butanero" i li va escoltar.
ResponEliminaPor cierto... quiero probarlo
ResponEliminaBeaaa hem d'anar a provar el globo del palau novella jejeje!!
ResponEliminaJajaja, rojales, yo también oí al mismo butanero pero no me atrevo a comprobarlo por si acaso salgo con mono naranja... cuando querais estais invitadissssimos!!