Marmitako

Holas!

sense masses presentacions ni justificacions aquí va la versió Sita d'un marmitako senzill, però que tenia pendent... així que Aupa! adaptació de: http://www.hogarutil.com/cocina/recetas/pescados-mariscos/201106/marmitako-atun-8664.html i que segur que properament milloraré però com a primer apropament ràpid i senzill estava prou correcte!

Ingredients

• uns 200gr de tonyina neta i a tacs (jo vaig utilitzar una bossa que tenia de la sirena descongelada prèviament i que va quedar força bé però segur que amb peix fresc guanya)
• 2 patates grans
• 1 ceba
• 1 all
• mig pebrot verd
• mig pebrot vermell
• 2 tomàquets madurs
• 3 cullerades d'oli
• sal
• 2 gots d'aigua
• julivert fresc o sec

Manos a la obra

Pelar i tallar totes les verdures en tiretes i daus, menys les patates. Posar una cassola al foc amb l'oli i afegir la ceba per sofregir una mica i quan estigui rossa afegir la resta de verdures, per fregir-les uns 10 minuts removent.

Mentre pelar les patates i tallar-les com per estofar posant en remull amb aigua. Passat el temps del sofregit afegir-les sense l'aigua amb les verdures i remoure. Afegir a la cassola l'aigua i posar al punt de sal, deixant coure a foc suau i mig tapat durant uns 30 minuts.

Passat aquest temps afegim la tonyina, néta i salda, i pugem el foc deixant coure poca estona, un minutet per a que quedi tendre.

I ara només queda servir calent i posar el cos a lloc!

Salu, sitos i gons aliments!

Chen Ji: xino de xinos

Holas!

feia temps que sentia a parlar d'un local amagat pels voltants de l'estació de França o

n ser occidental era una cosa estranya, el famós xino de xinos! M'havien dit que era autèntic, que la majoria de taules estaven ocupades per orientals, que els cambrers no entenien el castellà, que el menjar estava força bo i que la carta estava repleta de plats exòtics com les meduses...

Doncs bé, la Sita amb el comando Hostafrancs es va aventurar a refutar la llegenda urbana... després d'un tapeo a un terrassa autòctona ens vam encaminar al carrer Alí Bei, 65, on sota un cartell en vermell que posava Chen Ji amb lletres xineses (suposicions dels que no coneixem la llengua més parlada del món) es formava una cua d'occidentals amb cara de gana.... meeeccc primer rumor falsat... si bé hi ha molts orientals cada cop és més famós, i els autòctons s'hi apropen sense por.

Després d'esperar una estona, i amb una cua una mica descoordinada ens van donar una taula per 3. El local és senzill, no apte per aquells que no poden menjar sense tovallons de roba, sorollós, amb taules que es mouen i reposen ràpidament, però còmode.

La carta és llarga, i efectivament té plats que no sé si provaria... atenció al porc amb gust a peix... sort per això que la majoria de plats estan traduïts al castellà sinó és difícil triar! En el nostre cas vam recórrer a la elegant tàctica de preguntar-li al cambrer, que per sort parlava el nostre idioma, i a més era més exòtic del que podríem esperar... un mulato treballant a un restaurant xinès ojú! Així que segona teoria mig comprovada, efectivament hi ha cambrers que ni papa de castellà, però pregunteu per el mulato ;)

Finalment, vam triar uns tallarins amb verdures fets per ells, vedella feta amb salsa a la planxa i unes empanadilles, encertant en els 2 primers. Les racions són grans, per compartir i els preus molt barats, ens va sortir a menys de 20€ pels 3!!! Gràcies Gemma ;)

Valoració final: és un lloc que s'ha de provar, anant amb la ment oberta, ganes de divertir-se, temps, i amb pocs diners a la butxaca. Recomanable per anar amb amics.

Sitos, salut i gons aliments!