des de que Jean Nouvel li va passar una capa de maquillatge i li va fer una lipo complerta a la Fàbrica Moritz la Sita es moria de ganes de posar-hi els peus... i amb més raó si el restaurant estava orquestrat pel Jordi Vila.
Doncs bé, la setmana passada els meus peus acompanyats de tot el meu cos s'hi van dirigir (Ronda Sant Antoni, 39) per tapejar en molt bona companyia i moltes rissotades.
http://www.moritz.com/
Els pros: bones croquetes amb doble cruixent de pernil i braves, llarga carta i variada, coques casolanes i gustoses, la cervesa no s'acaba, lavabos i entorn amb encant, xoc visual amb uns cambrers vestits amb un mono que semblen Mario Bros que donen molt tema de conversa, grans postres (recomano ferventment el flam de formatge), la localització molt cèntrica, és fàcil trobar taula si tens una mica de paciència.
Els contras: entre tots vam arribar a la conclusió que a un lloc així la cervesa amfitriona hauria de ser gratuïta o mooolt barata (i no, no ho és), masses taules que no creen una atmosfera massa intimista, sinó que tenen un punt pijillo allunyat de la meva imatge mental d'antiga fàbrica, les raccions no són massa grans, determinats plats encara no estan disponibles, tot i que hi ha molt personal no és massa àgil i resolutiu.
Els indiferents: els preus, entre tots vam discutir si era car o barat, i si bé no és excessivament car tampoc és econòmic, es nota que es producte de qualitat i tot és bo, però els preus dels postres per mi cars.
Així doncs, la Sitavaloration global és que segurament hi tornaré tot i que no serà un destí recurrent, tot i que crec que s'ha de provar!
Salut, sitos i gons aliments!
